El meu veí de sota
és un bon jan recent jubilat.
Va néixer a prop de Ronda,
un petit poble que no ha oblidat.
Vingué per ser manobre
farà ja més de trenta-sis anys.
Més tard, portà la dona
i van obrir un bar restaurant.
Malgrat tots els problemes
tingueren dos brivalls
que van pujar amb penes
esforços i treballs.
El meu veí de sota era del PSUC,
valluitar per el nostre país vençut.
En va aprendre la llengua a estones
i malgrat venir de fora
em va ensenyar què és ser català.
El meu veí de sota
recorda el fill gran mort pel cavall
mentre el petit esmorza
intolerància i odi racial.
El noi ha sortit fatxa
violent i amb res al cap.
Disfruta fotent canya
als pobres immigrants.
El meu veí de sota ara no surt
creu que el que ell representa no té futur.
Mentre para la taula pensa:
< no és just que em senti tan derrotat.>>
El meu veí de sota ara no surt,
creu que el que ll representa no té futur.
No sap què no va fer bé i pensa:
< si ara tinc a casa
tot el que jo odiava
i vaig combatre durant tants anys.>>.