Som dilluns de Pascua, com cada any,
jo porto la mona, pel fill gran.
no es igual que altres vegades, algú avui no serà a taula,
però tothom i pensa de tan en tan.
tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona, menys el banc,
després de la feia a casa, fas neteja de l´escala,
del bloc on treballa el teu advocat.
i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tan)
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
tan se val.
el teu home es un tros de pa.
pro com sempre es va deixar enredar,
quan va sentir la condemna,
li va caure el món a terra,
que llarg es faran aqueixos 4 anys...
lents passen els dies... ja es Nadal,
els petits esperen, els regals.
pels carrers la gent et mira, i et saluda amb un somriure,
d´on treus tantes forces, per no plorar...
i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
quan surts i tornes a casa, el gust dels seus llavis, (fins aviat)
fa que no t´amaguis (t´estimo tan)
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
i avui torna a ser dissabte t´obriran la porta (hola com va)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut et pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
la vida es bonica però a vegades, complicada.
tan se val..