Amb tu jo m‘imagin ses postes de sol,
On se me queda cara de betzol.
Amb tu jo m‘imagin cada matinada,
I no m‘importa si han tapat sa foradada.
Amb tu me vull eixugar demà ses gotetes de la mar.
Per tu jo correré els matins ses cortines, i te
Contemplaré si es sol t‘il·lumina.
I, si plou i fa sol, jo amb sa mà te pentinaré.
I no es cap doi,
Sa soletat t‘ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus.
Atura de somiar! i torna a sa realitat:
Somiar a un matalàs deshabitat.
Plegats anirem a remar a s‘albufera,
Veurem que allò no serà ja lo que era.
I si es vespre enrocam junts per alcanada,
Ja no m‘importa si han tapat sa foradada.
Amb tu me vull espolsar demà sa salina de la mar.
Seràs es meu caragolet a sa muntanya,
A ses adversitats tots dos treurem sa banya.
Siguès es meu bover, nina, que jo també vendré.
I no es cap doi,
Sa soletat t‘ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus.
Atura de somiar! i torna a sa realitat:
Somiar a un matalàs deshabitat.
I no es cap doi,
Sa soletat t‘ha fet pintar de blau homos amb falsos palaus.
Atura de somiar! i torna a sa realitat:
Somiar a un matalàs deshabitat.