Dorm
Sempre a trenc de s‘alba se‘n va i s‘amaga.
Conversem durant tota sa nit d‘esperances i d‘oblits.
D‘opi i anestèsies dels sentits, que no tenen fi.
És un somni es meu millor amic,
sempre quan dorm.
Tu i jo farem de sa nit una trègua,
perquè hi trobi algun sentit aquesta ment ingènua.
Despertar amb s‘oratge de s‘embat,
que sa nit s‘ha acabat. Despertar...
Era un somni es meu millor amic.
Sempre puja i baixa, com una rissaga.
Moriré si vertaderament he viscut.
Els demés passen d‘una altra mort a una altra.
Sa meva vertadera altura
se mesura amb clots.
Per ventura he de despertar?
Que es temps se m‘acaba...
Sempre quan dorm.
He cridat fort.
M‘he desferrat de sa vida i no m‘he mort.
He cridat fort, era un somni...