No hi ha menjar,
ses Quelitas m‘han fet de sopar.
Una altra nit de zaping,
i quan sa ciutat dorm, jo fantasio.
Jo fantasio per jo.
Encara no faig tard, no m‘acollonis!
Per agafar es tren de sa realitat,
que es de sa universitat cau.
Joventut de caviar i pa eixut,
de títols penjats i futur ni fu ni fa.
Ja tenc un plan.
Es nostre nin avui farà dos anys
i estudiarà per metge.
I així serà, rei meu, t‘han col·locat
a una orla ben plantat.
Entra a sa societat, senyor llicenciat,
i agafa apunts d‘així com te farà
aprendre sa necessitat per surar.
No fa cap mal
tenir més d‘una inquietud cultural.
Algo vaig fer a sa Central,
però no hi posis fe, que no hi ha fil
per a una il·lusió juvenil.
Es bròquil s‘ha acabat.
Enyor sa facultat.
Jo vull es mal de cap
per estar en es setembre
i no haver d‘estar hipotecat.